Eix conductor: l'aire
L’alè de la vida arriba a Guissona. L’AIRE, el segon element dels antics, era el reialme de Júpiter, Déu dels fenòmens atmosfèrics, dels llamps i dels trons.
En aquest entorn es desenvolupen infinitat de cicles mítics i és on trobem tots els conceptes eteris fets divinitat: els somnis, l’ànima i fins i tot el voluble amor identificat amb Cupido. Era el reialme on es movien els vents, a vegades temibles, altres agradosos. També hi volaven ocells, monstres temibles i altres animals prodigiosos com Pegàs. A través de l’AIRE s’hi movien els Déus missatgers, Mercuri amb les seves sandàlies alades o la Dea Iris que deixava al seu pas un rastre de colors en forma d’arc. Fins i tot, alguns mortals temeraris van atrevir-se a solcar l’AIRE valent-se dels seus enginys. El mateix Ícar va pagar cara la seva gosadia. Va desatendre el consell del seu pare i va volar tan alt que el sol va fondre les seves ales de plomes i cera.
Pugeu als núvols amb nosaltres i gaudiu de plaers celestials en els Capvespres a la Romana i el XXVII Mercat Romà de Iesso mentre entoneu ben fort:
AVE IESSO!
|
|
|
Organitza: Col·labora: |
|